dimecres, 15 de desembre del 2010

Les estrelles perden la vergonya

10 de desembre del 2010

Avui hem anat a assajar les nadales a l’aula de música, amb p3 i p5. Els he vist molt més participatius que l’últim cop.. aquest cop la gran majoria cantaven.
Els nens més grans els tocava obrir el calendari d’advent, i a mig assaig han vingut dos nois i han portat el que havia tocat i ho han repartit als professors.
Després per allà les 4 em sortit al pati, també amb els companys de p3 i p5.
Ja es nota com passa el temps, i la confiança que em van agafant els nens, perquè avui ha sigut impressionant.
Primer de tot han començat la Marina i la Corina que volien jugar amb mi i se m'enganxaven per les cames com micos, després han vingut dos nens de p5 dient que volien un carro que tenien uns altres nens que no els hi deixaven, així que els hi he dit que després de 10 minuts els avisaria i jugarien ells.
Després d'intentar parar les altres dos que m’envoltaven les cames, ha vingut en Marc G. plorant, dient que el Lluc no el deixava jugar i al costat el Lluc també plorant dient-me que no volia que en Marc jugués amb ell. Així que quan he cregut que aquest tema l’havia solucionat m’han vingut a buscar els dos noiets de p5 (perquè ja havien passat els 10 minuts) i volien el carro, així que quan he aconseguit aixecar-me del terra, després de la xerradeta que els hi havia donat a en Marc i a en Lluc, he intentat que els que tenien el carro li deixessin als altres dos però de cap manera, així que a un altre Marc de p3 que estava allà dalt, li he dit que vingués a jugar amb la Corina, la Marina i amb mi, que estàvem jugant a pares i a mares, perquè encara no havia aconseguit que es desenganxessin de mi, i en Marc doncs, m’ha somrigut i ha baixat a la primera.
Així que quan ja pensava que tot anava bé, m’han tornat en Marc.G i en Lluc plorant un altre cop els dos, però aquest cop pagant-se i dient-se coses inapropiades.
Ràpidament em vaig posar amb ells i en Marc em va explicar que en Lluc no el deixava jugar i que havia dit que no era el seu amic, i en Lluc al costat dient que era veritat que no era el seu amic, i doncs en Marc cada vegada plorava més.
En Lluc va marxar ja cansat, i em vaig quedar amb en Marc i el vaig convidar a jugar amb els 4 que érem ara, però no se’l veia molt emocionat, així que li vaig dir que jugués amb qui vulgués, però que per avui deixés a en lluc, perquè tenia més amics i que a en lluc ja se li passaria i li vindria després un altre cop de bones.
Així que ens vam tornar a quedar els 4 i com que ens vam cansar de jugar a pares i mares ells van decidir que volien anar al sorral,  doncs els 3 es van ficar a construir una muralla, quan en Calixte ja va començar a dir les paraules màgiques per recollir.

Ara ve Nadal...

3 de desembre
Avui estaven tots molt contents, els hi esperaven 5 dies de festa i tots estaven feliços.
En Calixte ens ha explicat una activitat que havien de fer: Una postal de Nadal, amb la cara de cada nen i un cos dibuixat amb retolador negre, que ells havien de punxar amb el punxó…però abans de tot, en Calixte em va demanar que els hi passés un ratolí que quan li estiraves la cua vibrava i així, va demanar que tots fiquessin el cap damunt la taula i es relaxessin, mentre ell ficava una mica de música d’ambient.
Es veu que a tots els hi agradava molt, perquè quan  m’acostava es ficaven bé i alguns fins i tot tancaven els ulls o posaven la mà sobre del ratolí que estava sobre els seus caps.

Avui, han fet unes postals de Nadal amb la foto de cadascú i amb un punxó, anaven fent foradets resseguint el retolador negre que hi havia dibuixat.
A alguns els hi costava més o se sortien de la línea, però d’altres, com en Lluc o la Zaida que es concentraven més i no es passaven un pel de la línea negre.
Mentres una taula que estava amb mi fèiem les postals, d’altres que estaven amb en Calixte acabaven el dibuix del tió.
Després quan vam acabar de recollir, en Calixte i jo vam repartir els gots i els pitets i vam marxar tots a obrir el següent número del calendari d’advent, que aquell dia els hi havia tocat la recepta per fer galetes de Nadal, que llavors vam passar a repartir per les classes.

La felicitat de les petites estrelles


26 de novembre

Avui les llunes les estrelles i els sols, tenien l’assaig de les cançons de Nadal, i tots contents s’han dirigit cap allà, se’ls veia molt emocionats amb això de cantar nadales.
Després, em anat a psico com cada divendres, pero aquest divendres no ha sigut del tot igual, perquè ha vingut el fill den Calixte de 3 anys.
Tots volien jugar amb ell, el cridaven tota la estona o corrien darrere d’ell, però a ell se’l veia molt content.
En Calixte m’ha explicat que aquella mateixa tarda, era l’aniversari de la Maria Saurí, i per això tots estaven tant excitats i nerviosos, però tot i així, s’han portat tots molt bé, encara que es veia que s’havien ficat d’acord, perquè aquella tarda, tots tenien molta set.

Els perseguidors

19 de novembre

Avui les llunes les estrelles i els sols, tenien l’assaig de les cançons de Nadal, i tots contents s’han dirigit cap allà, se’ls veia molt emocionats amb això de cantar nadales.
Després, em anat a psico com cada divendres, però aquest divendres no ha sigut del tot igual, perquè ha vingut el fill d'en Calixte, de tres anys.
Tots volien jugar amb ell, el cridaven tota la estona o corrien darrere d’ell, però a ell se’l veia molt content.
En Calixte m’ha explicat que aquella mateixa tarda, era l’aniversari de les dos Maries de la classe, i per això tots estaven tant excitats i nerviosos, però tot i així, s’han portat tots molt bé, encara que es veia que s’havien ficat d’acord, perquè aquella tarda, tots tenien molta sed.

La presentació

5 de novembre del 2010
Primer dia amb les estrelles.
Aquell dia, als Matagalls vam fer la presentació i el repartiment de classes o fillols.
Jo em moria de ganes de tenir una classe de p3 o p4, així que vam estar una hora reunits amb la directora, escollint els fillols i repartint bé qui tindria cadascú.
Després em van portar amb la classe de les estrelles que en aquell moment estaven al pati juntament amb les llunes i els sols.

Amb aquella mitja hora em va donar temps de conèixer a alguns dels nens, i de
veure com era cadascun.
Després, vam entrar a classe perquè ja eren les quatre i mitja i tots ja marxaven cap a casa, així que el professor Calixte em va demanar que expliqués què era el que faria i amb què els ajudaria.
Tots em miraven amb cares rares o sorpresos de que estigués allà, encara que jo ja em moria de poder estar amb ells.
Estic desesperada perquè torni a arribar divendres, perquè sé que això serà una gran oportunitat per connectar amb nens d’aquesta edat.

Les estrelles, es una classe de p4 a la que jo assistiré tots els divendres de 3 a 4.30 per estar amb ells i ajudar-los.
Aquest projecte és un treball de Socials que es fa a 4t d’ESO, al igual que aquests dos últims anys, i consisteix en tenir una classe sencera (p3 p4 o p5) o bé, tenir un fillol, ja que és nouvingut o simplement perquè té dificultats en l’aprenentatge.

1er dia amb les Estrelles

A les estrelles, cada divendres els hi toca fer psicomotricitat, i per poder anar-hi, primer han d’endreçar la classe i han de guardar la bosseta i la bata a la motxilla.
Jo em vaig quedar a fora de la classe, i ells de un en un anaven venint i anaven agafant la seva motxilla i les seves coses del seus respectius penjadors, que es trobaven fora de l’aula.
Llavors vam entrar tots, i un cop que ja ho tenien tot guardat, van fer una fila davant meu i vam anar cap al gimnàs.
Aquell dia, en Calixte els havia preparat caixes de cartró, cordes per saltar, colxonetes...
Ell em va explicar que cada dia que fan psico, els hi posa coses diferents, per veure com saben moure’s per ells mateixos.
Van començar amb molta energia, destrossant tot el que podien i saltant, però poc a poc, a mida que passava l’estona s’anaven calmant i acabaven jugant més tranquil·lament.
No et deien res en tota l’estona, cadascú jugava on volia i am qui volia, potser un o dos cops va venir algun plorant o el Roger que demanava que li lliguéssim un cinturó de pirata, però en general tots molt bé, perquè per molt que es caiguessin o es donessin cops forts seguien jugant com si res.
Arribades les 4h, va tocar recollir i tots molt col·laboradors van ajudar a recollir i posar-ho tot en ordre.
Al final de la classe, van pujar tots al petit escenari del gimnàs i llavors, quan jo cridés el seu nom havien de saltar i cridar a la vegada.
Alguns cridaven el més fort que podien i feien un sal que semblava que caurien malament, d’altres que s’asseien a la punta de l’escenari i baixaven com si res i s’anaven a fer fila a la porta i d’altres que feien un sal molt desconfiat i un crit molt poruc.
Desprès fent una fila, vam tornar tots cap a classe.