Jo em vaig quedar a fora de la classe, i ells de un en un anaven venint i anaven agafant la seva motxilla i les seves coses del seus respectius penjadors, que es trobaven fora de l’aula.
Llavors vam entrar tots, i un cop que ja ho tenien tot guardat, van fer una fila davant meu i vam anar cap al gimnàs.
Aquell dia, en Calixte els havia preparat caixes de cartró, cordes per saltar, colxonetes...
Ell em va explicar que cada dia que fan psico, els hi posa coses diferents, per veure com saben moure’s per ells mateixos.
Van començar amb molta energia, destrossant tot el que podien i saltant, però poc a poc, a mida que passava l’estona s’anaven calmant i acabaven jugant més tranquil·lament.
No et deien res en tota l’estona, cadascú jugava on volia i am qui volia, potser un o dos cops va venir algun plorant o el Roger que demanava que li lliguéssim un cinturó de pirata, però en general tots molt bé, perquè per molt que es caiguessin o es donessin cops forts seguien jugant com si res.
Arribades les 4h, va tocar recollir i tots molt col·laboradors van ajudar a recollir i posar-ho tot en ordre.
Al final de la classe, van pujar tots al petit escenari del gimnàs i llavors, quan jo cridés el seu nom havien de saltar i cridar a la vegada.
Alguns cridaven el més fort que podien i feien un sal que semblava que caurien malament, d’altres que s’asseien a la punta de l’escenari i baixaven com si res i s’anaven a fer fila a la porta i d’altres que feien un sal molt desconfiat i un crit molt poruc.
Desprès fent una fila, vam tornar tots cap a classe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada