En Calixte torna amb les Estrelles!

11 de març.

Han mostrat molta alegria, nerviosisme i també bastant passotisme davant del que en Calixte demanava, però per sobre de tot m’ho he passat com sempre genial.

Avui no era el dia den Lluc, no ha estat que diguem gaire ficat a la classe, a plorant uns quants cops per tonterietes que per ell eren important, com per exemple voler ficar la jaqueta adints de la motxilla, cosa impossible (perquè la motxilla és molt petita) i perquè en Calixte sempre demana que han d’estar a radere la cadira.

Han agut problemes amb la Maria H. Que no deixava jugar a alguns dels seus companys amb ella, i problemes també de: aquet no em deixa això o aquet m’ha fet això, però majoritàriament ells ho resolien.

Em estat parlant amb en Calixte, que tal em semblava aquest projecte, i si m’agradava i tal, la veritat esque li he explicat que no m’esperava res de res, es ha dir, no esperava que per començar tingues una classe de p4, ni tan sols que m’agrades estar amb ells una hora i mitja a la setmana, ni que els i pogués agafar tant de carinyo  a unes coses tant petites, però ha sigut així tal i com acabo de dir, això per mi està sent una grandiosa experiència i no m’arrepenteixo ni m’arrepentirè mai d’haver triat a les meves petites estrelles, perquè juro que em serà super difícils deixar-les com si res, com si no agüessin existit, perquè si per mi fos, aniria cada dia i cada hora durant els anys que calguessin.

Com sempre, em acabat la classe saltant de dalt de l’escenari, i ha sigut magnífic, els crits i els salts que feien eren Increibles, per sort tenia la càmera al meu costat per poder demostrar el que acabo de dir.